És cert que un pare o una mare pot desheretar un fill? En quins casos es pot perdre la llegítima a Catalunya? Aquest article resol una de les preguntes més delicades en dret de successions: quan un legitimari (com un fill) pot quedar exclòs de l’herència per voluntat del causant o per comportament impropi. Així doncs, t’expliquem les causes legals de desheretament i indignitat, com s’han d’acreditar i quines conseqüències tenen.
El dret a la llegítima no és absolut.
Tot i que la llegítima és un dret reconegut per llei, cal destacar que no és un dret intocable. De fet, en determinats casos, el Codi Civil de Catalunya permet privar-ne els legitimaris, especialment quan concorren motius greus vinculats a comportaments personals o familiars.
Aquestes situacions es regulen mitjançant dues figures:
- D’una banda, el desheretament, que es produeix per voluntat expressa del causant.
- De l’altra, la indignitat, que opera per decisió judicial o legal.
El desheretament: privació voluntària del dret a la llegítima.
Quan és possible desheretar?
D’acord amb l’article 451-17 del Codi Civil de Catalunya, el causant té la facultat de privar un legitimari del seu dret a llegítima, sempre que concorri alguna causa establerta per la llei. En particular, aquestes causes inclouen:
- Causes d’indignitat (com intentar matar el testador).
- Negació d’aliments al testador o a familiars obligats.
- Maltractament greu al testador o a familiars propers.
- Pèrdua de la potestat sobre el causant o el seu nét, per causa imputable.
- Absència manifesta i continuada de relació familiar, imputable exclusivament al legitimari.
Aquesta darrera causa és de les més controvertides i actuals, ja que sovint sorgeix en contextos d’abandonament emocional.
Com s’ha de fer el desheretament?
Segons l’article 451-18 CCCat, el desheretament ha de:
- Constar expressament en testament, codicil o pacte successori.
- Indicar la causa legal corresponent.
- Identificar clarament el legitimari desheretat.
En conseqüència, el desheretament no pot ser condicional ni parcial. Així doncs, si no compleix aquests requisits legals, és considerat injust.
La indignitat per succeir: exclusió imposada per la llei.
A diferència del desheretament, la indignitat (article 412-3 CCCat) és una causa legal que impedeix heretar, encara que el testador no digui res.
Inclou supòsits com:
- Haver intentat matar el causant.
- Cometre delictes greus contra ell o els seus familiars.
- Haver trencat greument el deure familiar.
En aquest sentit, la indignitat es pot declarar per sentència judicial o, alternativament, pot invocar-se com a causa per impedir la successió del legitimari.
Es pot perdonar o reconciliar?
Sí. De fet, els articles 451-19 i 451-20 CCCat estableixen que la reconciliació o el perdó exprés formalitzat en escriptura pública tenen com a efecte deixar sense validesa el desheretament. Per tant, aquests actes:
- Són irrevocables.
- Poden ser anteriors o posteriors al desheretament.
Què passa si es deshereta sense causa?
El desheretament injust es considera nul (451-21 CCCat). El legitimari pot:
- Impugnar-lo judicialment.
- Reclamar la llegítima si no s’acredita la causa.
- Exigir el seu dret si hi ha hagut reconciliació o el perdó ha estat ignorat.
A més, cal tenir en compte que la càrrega de provar l’existència de la causa de desheretament recau en l’hereu, i no en el desheretat.
En resum…
- Un legitimari pot perdre el dret a la llegítima si hi ha una causa legal de desheretament o indignitat.
- El desheretament ha de constar en testament, amb causa concreta i expressió clara.
- La indignitat s’aplica per la llei, tot i que es pot discutir judicialment.
- El desheretat pot impugnar si la causa no s’acredita.
- La reconciliació o el perdó anul·len el desheretament.
T’han desheretat i vols saber si pots impugnar-ho? Vols redactar un testament amb garanties perquè es respecti la teva voluntat?
A BONET ADVOCAT t’ajudem a entendre i aplicar les figures de desheretament i indignitat amb criteri jurídic i claredat.
