Què passa si un fill no surt al testament del pare o la mare? Altres vegades només rep “el que li correspongui per llegítima”, sense concretar res més. Són situacions en què cal protegir el dret a la llegítima. En aquest article t’expliquem què és la preterició, com funciona el llegat simple de llegítima, i què pot fer el legitimari si ha estat exclòs o desheretat injustament.
Què és la preterició?
L’oblit -volgut o no- d’un legitimari.
Segons l’article 451-16 CCCat, hi ha preterició quan el causant no ha fet cap atribució al legitimari ni l’ha desheretat. Això pot passar per error, per desconeixement, o per una voluntat d’exclusió no expressada clarament.
En aquest cas, el legitimari pot exigir el que li correspon per llegítima, i pot impugnar el testament si es tracta d’una preterició errònia.
Tipus de preterició:
1. Preterició errònia.
Es dona quan el causant oblida o desconeix l’existència del legitimari, especialment si:
- El fill va néixer després del testament.
- El causant ignorava que tenia un fill reconegut després.
Conseqüència: el testament pot quedar sense efecte, totalment o parcialment (art. 451-16.2 CCCat).
Excepció: si el causant ha deixat tota l’herència al cònjuge, a un fill concret, o a un fill i una estirp de fill premort, el testament es manté.
2. Preterició intencional.
Quan no es fa cap atribució al legitimari de manera voluntària i sense causa de desheretament, el legitimari pot reclamar la llegítima igualment. El testament es manté, però el dret del legitimari subsisteix.
El llegat simple de llegítima.
Fórmules genèriques que no exclouen drets:
Molts testaments contenen expressions com: “Lego a tots els meus fills allò que per llegítima els correspongui.”
Aquesta fórmula es coneix com a llegat simple de llegítima i no exclou cap legitimari. A més, no cobreix cap dret addicional ni tan sols elimina la possibilitat de reclamar el que legalment correspongui si la llegítima no està degudament satisfeta.
Finalment, també es pot impugnar el testament si hi ha una preterició errònia encoberta sota aquest tipus de llegat genèric.
El desheretament injust.
Si el causant deshereta un legitimari però no acredita una causa legal o no compleix els requisits formals, el desheretament és injust (art. 451-21 CCCat).
En aquest cas:
- El legitimari recupera el dret a reclamar la llegítima.
- Pot impugnar judicialment el testament.
- El pes de la prova recau en qui pretén fer valer el desheretament.
En resum…
- Si no s’ha fet cap atribució al legitimari i no hi ha desheretament, hi ha preterició, i es pot reclamar la llegítima.
- En definitiva, si un fill no surt al testament, pot reclamar la seva llegítima en casos de preterició o desheretament injust.
- La preterició errònia pot anul·lar el testament.
- El llegat simple de llegítima no substitueix el dret ni impedeix reclamacions.
- El desheretament injust és ineficaç i pot ser impugnat judicialment.
- El dret a la llegítima es protegeix, fins i tot si el testament no el menciona clarament.
No surts al testament i vols saber si pots reclamar? T’han deixat només “el que et correspongui per llegítima” i sospites que és insuficient?
A BONET ADVOCAT revisem el teu cas i t’ajudem a reclamar el que et correspon amb la màxima seguretat jurídica.
