Sàpiga que l'alçament de béns és aquella conducta que realitza un deutor en virtut de la qual disminueix o anul·la el seu patrimoni amb la finalitat de frustrar les expectatives de dret del creditor a cobrar el seu deute.

En tota relació jurídica obligacional existeixen dues parts diferents: creditor i deutor, i cadascuna d'elles pot estar ocupada per un sol subjecte o per diversos (en una mateixa obligació pot haver-hi diversos deutors o diversos creditors).

En aquesta relació jurídica cada part té interessos diferents; mentre que el deutor ha de fer front al deute amb tots els seus béns presents i futurs (responsabilitat patrimonial universal, article 1911 del Codi Civil), el creditor pot dirigir-se contra el patrimoni del deutor per satisfer el seu deute en totes les seves vessants. Quan el deutor realitza actes de disposició, gratuïts o onerosos, o oculta la titularitat dels seus béns, amb la finalitat de no fer front als seus deutes, en perjudici dels seus creditors, l'ordenament jurídic ha de sancionar-ho.

L'alçament de béns, igual que les altres insolvències, és, en principi, una infracció patrimonial. En ell es dóna aquesta doble vessant de lucre propi i dany aliè, pròpia de les infraccions patrimonials d'enriquiment. Són els drets dels creditors el que han de ser objecte de protecció jurídica.

Pel que fa al dret de crèdit com a bé jurídic protegit, cal fer les següents precisions:

1. El dret de crèdit és un dret del creditor que es concreta en una doble vessant: un aspecte positiu, basat en el dret a satisfer el seu crèdit en el patrimoni del deutor. I un vessant negatiu, en el dret que el deutor no realitzi actes que puguin frustrar la realització del dret del creditor. Han de concórrer tots dos aspectes perquè pugui sancionar-se aquesta conducta.

La mera constatació que el creditor no pugui veure satisfet el seu crèdit sense que el deutor hagi provocat aquesta situació, no provoca l'aplicació del tipus. La simple posada en perill d'aquest dret no provoca la comissió del delicte tret que s'hagin lesionat les expectatives de cobrament.

2. El dret de crèdit del creditor té dos moments diferents: el moment en el qual el creditor pot exigir el compliment de l'obligació, una vegada vençuda aquesta; i el moment de poder dirigir-se contra el patrimoni del deutor per l'incompliment de la seva obligació. És aquest últim instant el que, segons la doctrina majoritària, ha de ser objecte de protecció (possibilitat de dirigir-se contra el patrimoni del deutor).

3. El dret de crèdit ha de tenir una configuració material i formal: en el primer cas, és necessari que aquest deute existeixi realment, qualsevol que sigui la forma en què es manifesti; i en el segon, és necessari que estigui reflectit en un títol formal que pugui ser exigit davant els tribunals.

Si desitja tenir més informació, el despatx BONET ADVOCAT l’ajudarà a resoldre tots els dubtes i, si ens diposita la seva confiança, es posaran tots els recursos al seu abast per aconseguir el millor resultat en defensa dels seus interessos.