Respecte la PENSIÓ DE VIDUÏTAT, hi ha certes diferències en els requisits per accedir al seu reconeixement, doncs en cas de ser parella de fet i a diferència el matrimoni, caldrà acreditar un període de convivència de 5 anys previ a la defunció i que els ingressos del supervivent no superin un determinat límit que estableixi en cada moment l’administració.

Perquè es pugui parlar d’UNIÓ ESTABLE DE PARELLA, s’estableix que ha d’existir una convivència marital per un període ininterromput de dos anys o que les parts hagin atorgat escriptura pública manifestant la voluntat de ser parella de fet, essent imprescindible que un dels dos membres de la parella tingui veïnatge civil a Catalunya.

No serà necessari el transcurs d’un període mínim quan tingui fills en comú, però sí serà necessari el requisit de la convivència.

Tot el que fa referència a les relacions personals i patrimonials derivades de la convivència de la parella, de la mateixa manera que en el matrimoni es pot fer a través de capítols matrimonials, aquí es pot fer també mitjançant una escriptura pública, on es podran preveure les compensacions econòmiques que convinguin per al cas de cessament de la convivència amb uns mínims drets que són irrenunciables fins al moment en què són exigibles.

Si no hi ha pacte, els membres de la parella estable han de contribuir al manteniment de la casa i a les despeses comunes, conservant cadascú el domini, el gaudi i l'administració dels seus béns.

Les DESPESES COMUNES són aquelles necessàries per al seu manteniment i el dels fills i les filles comuns o no que convisquin amb ells, però no tindran aquesta consideració aquelles que són derivades de la gestió i la defensa dels béns propis de cadascú.

És important saber que, com en el matrimoni, davant de terceres persones, ambdós membres de la parella responen solidàriament de les obligacions contretes per raó de les despeses comunes.

Sobre l’habitatge que constitueix el domicili familiar, cal saber que el titular de l'habitatge no pot vendre’l o hipotecar-lo si pot comprometre el seu ús sense el consentiment de l'altre i si aquest no hi estigués d’acord, sense que l’autoritzi un Jutge.

EXTINCIÓ DE LA UNIÓ

Les parelles estables s'extingeixen: per comú acord; per voluntat unilateral d'un dels membres de la parella notificada formalment a l'altre; per la mort d’un d’ells; per separació de fet de més d'un any; o per matrimoni d'un dels membres.

En aquests casos els dos membres de la parella estan obligats a deixar sense efecte l'escriptura pública que s'hagués atorgat.

ATRIBUCIÓ DE L'ÚS DE L'HABITATGE FAMILIAR

De la mateixa manera que en el matrimoni, si no hi ha acord, el Jutge podrà atribuir l’ús de l’habitatge familiar preferentment, al membre de la parella a qui correspongui la guarda dels fills mentre duri aquesta, i si la guarda dels fills és compartida o distribuïda entre ambdós membres de la parella, al que en tingui més necessitat.

Aquesta atribució o distribució de l’ús de l’habitatge, si aquest pertany en tot o en part al membre de la parella que no n’és beneficiari, ha d’ésser tinguda en compte per a la fixació dels aliments als fills i per a la prestació alimentària a la que eventualment tingui dret l’altre membre de la parella.

COMPENSACIÓ ECONÒMICA PER RAÓ DE TREBALL

Cal saber que si un membre de la parella ha treballat per a la casa substancialment més que l’altre o ha treballat per a l’altre sense retribució o amb una retribució insuficient, té dret a una compensació econòmica per aquesta dedicació sempre que en el moment del cessament de la convivència l’altre hagi obtingut un increment patrimonial superior, de la mateixa manera que passaria amb un matrimoni.

PRESTACIÓ ALIMENTÀRIA

Si la parella estable s’extingeix en vida dels dos, qualsevol d’ells pot reclamar a l’altre una prestació alimentària si la necessita per a atendre adequadament la seva sustentació, en el cas que la convivència hagi reduït la capacitat del sol·licitant d’obtenir ingressos, o si té la guarda de fills comuns, en circumstàncies en què la seva capacitat d’obtenir ingressos també queda reduïda.

Si un dels convivents mor abans que passi un any des de l’extinció de la parella estable, l’altre, en els tres mesos següents a la mort, pot reclamar als hereus el seu dret a la prestació alimentària.

SUCCESSIÓ INTESTADA 

En cas de defunció d'un dels membres de la parella de la qual consta la convivència, el sobrevivent té, en la successió intestada, els drets següents:

• Si hi ha fills o ascendents, el convivent sobrevivent que no tingui mitjans econòmics suficients pot exigir als hereus béns hereditaris o la seva equivalència en diners, a elecció dels hereus, fins a la quarta part del valor de l'herència. També pot reclamar la part proporcional dels fruits i les rendes de l'herència percebuts des del dia de la mort del convivent.
• Si no hi ha descendents ni ascendents, el convivent de parella concorre amb els col·laterals d'aquest, dintre del segon grau de consanguinitat o adopció, o de fills o filles d'aquests, si han premort, i té dret a la meitat de l'herència.
• Si no hi ha ningú dels que s’ha fet referència anteriorment, el convivent de parella que sobreviu, tindrà dret a la totalitat de l'herència.

REGISTRE DE PARELLES

Registrar-se és un tràmit senzill i del tot aconsellable per tal d’evitar en un futur i en cas de defunció d’una de les parts, havent de recórrer l prova més complexa que serveixi per acreditar el període de convivència.

Els tràmits són realment senzills, sense necessitar-se la figura d’un professional, havent-se de presentar una sol·licitud d'inscripció i adjuntar-hi la documentació que acredita l'existència de la parella estable i en pocs dies es rebrà la certificació que acreditarà aquesta inscripció.

Per qualsevol qüestió derivada tant de les previsions que cal tenir en compte per si en un futur s’extingeix la relació de la parella per voluntat d’un dels dos, i regula el contingut econòmic i patrimonial en aquests supòsits de ruptura, com en el cas de ser necessari l’assessorament per defensar els drets que pertoquen a cadascun referits tant als fills, com a la casa, com a aquells altres de contingut més econòmic que cal tenir en compte en una separació, BONET ADVOCAT té una llarga i àmplia experiència que posa al seu abast per tal d’aconseguir el millor resultat per a Vostè.

No tingui cap dubte a l’hora de mantenir una primera reunió absolutament confidencial i reservada en la que es podran plantejar totes les qüestions que l’han de preocupar i es trobarà una solució adequada tant per preveure les conseqüències futures, com per defensar els seus drets davant la separació que s’està produint o està a punt de començar.