DESHERETAR A UN FILL

L'article 451-25 del Codi Civil de Catalunya estableix que el desheretament just priva el legitimari de la seva llegítima. El desheretament és un acte per causa de mort mitjançant el qual el causant exclou de la llegítima el futur legitimari, perquè aquest ha incorregut en alguna de les causes assenyalades a la llei, essent necessari que:

• Consti en un acte de disposició per causa de mort, ja sigui un testament o sigui un heretament o un codicil.
• Cal designar nominativament el legitimari desheretat, sense ser possible un desheretament genèric.
• Cal expressar la causa legal en que es fonamenta, estant les mateixes regulades a l’article 451-17 i essent les següents:

1- Les causes d'indignitat que estableix l'article 412-3 que són:

1. a) El que ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver matat o haver intentat matar dolosament al causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en parella estable o algun descendent o ascendent del causant.
2. b) El que ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver comès dolosament delictes de lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra la llibertat i indemnitat sexuals, si la persona agreujada és el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en parella estable o algun descendent o ascendent del causant.
3. c) El que ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver calumniat al causant, si ho ha acusat d'un delicte per al qual la llei estableix una pena de presó no inferior a tres anys.
4. d) El que ha estat condemnat per sentència ferma en judici penal per haver prestat fals testimoniatge contra el causant, si li ha imputat un delicte per al qual la llei estableix una pena de presó no inferior a tres anys.
5. e) El que ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver comès un delicte contra els drets i deures familiars, en la successió de la persona agreujada o d'un representant legal d'aquesta.
6. f) Els pares que han estat suspesos o privats de la potestat respecte al fill causant de la successió, per una causa que els sigui imputable.
7. g) El que ha induït al causant de manera maliciosa a atorgar, revocar o modificar un testament, un pacte successori o qualsevol altra disposició per causa de mort del causant o li ha impedit fer-ho, així com el que, coneixent aquests fets, s'ha aprofitat d'aquests.
8. h) El que ha destruït, amagat o alterat el testament o una altra disposició per causa de mort del causant.

 

2- La denegació d'aliments al testador o al seu cònjuge, o convivent en unió estable de parella, o als ascendents o descendents del testador.

3- El maltractament greu al testador, al seu cònjuge o convivent en unió estable de parella, o als ascendents o descendents del testador.

Aquesta causa inclou tant els maltractaments físics o psíquics i a diferència de la indignitat, no exigeix condemna penal prèvia.

4- La suspensió o privació de la potestat que corresponia al progenitor legitimari sobre el fill causant, o de la que corresponia al fill legitimari sobre un nét del causant, en ambdós casos per causa imputable a la persona suspesa o privada de la potestat.

5- L'absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari, essent el motiu més freqüent, i que requereix la prova de dos elements: la manca de relació i que la causa sigui imputable al legitimari, perquè si es prova que és el causant qui amb la seva conducta, ha produït l'enemistat, el legitimari tindrà dret a obtenir la legitima en la successió d'aquest causant.

2- La denegació d'aliments al testador o al seu cònjuge, o convivent en unió estable de parella, o als ascendents o descendents del testador.

3- El maltractament greu al testador, al seu cònjuge o convivent en unió estable de parella, o als ascendents o descendents del testador.

Aquesta causa inclou tant els maltractaments físics o psíquics i a diferència de la indignitat, no exigeix condemna penal prèvia.

4- La suspensió o privació de la potestat que corresponia al progenitor legitimari sobre el fill causant, o de la que corresponia al fill legitimari sobre un nét del causant, en ambdós casos per causa imputable a la persona suspesa o privada de la potestat.

5- L'absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari, essent el motiu més freqüent, i que requereix la prova de dos elements: la manca de relació i que la causa sigui imputable al legitimari, perquè si es prova que és el causant qui amb la seva conducta, ha produït l'enemistat, el legitimari tindrà dret a obtenir la legitima en la successió d'aquest causant.

Cal afegir que el desheretat ha de ser legitimari i per tant, no es pot desheretar al cònjuge, perquè no té aquesta consideració, i la privació de la quarta a la que tindria dret té unes causes d'exclusió específiques.

A més la causa de desheretament ha de ser provada. Per tant, quan el legitimari impugni el testament negant la realitat de la causa al·legada, la prova de l’existència d'aquesta correspon a l'hereu (art. 451-20).

Finalment hem d’indicar que el desheretament no pot ser parcial. D'acord amb el que ara  disposa l'article 451-18.2, el desheretament "no pot ser ni parcial ni condicional". Si fos possible, l'únic que faria el causant seria prohibir l'exercici de l'acció de reclamació del suplement, la qual cosa desvirtuaria aquesta institució, exclosa, a més, de les facultats dispositives del causant, ja que aquest solament pot al·legar la causa que hi dona lloc o pot perdonar-la.

Text extret del Manual INSTITUCIONS DE DRET CIVIL DE CATALUNYA - VOLUM III essent els autors Lluis Puig i Ferriol i Encarna Roca i Trias.