LES ASSEGURANCES DE VEHICLES I DE VIATGERS

Tot propietari de vehicles de motor té l’obligació de tenir contractada una assegurança que cobreixi la responsabilitat civil que pugui derivar d’un accident i que garanteixi com a mínim la quantia dels límits de l’assegurament obligatori.

Respecte d’aquest contracte d’assegurança és important reconèixer i saber les conseqüències de ser prenedor, assegurat o asseguradora del mateix.

El prenedor de l’assegurança és qui subscriu la pòlissa amb la companyia asseguradora i s’obliga a pagar la prima durant tot el període de vigència del contracte. Acostuma a ser habitualment el propietari del vehicle, però és possible que l’assegurança estigui concertada per una persona diferent, havent de fer-se constar en aquest cas perquè ho fa. Seria el cas d’un pare que vol assegurar el vehicle del seu fill o d’una empresa que ho fa respecte dels vehicles dels seus treballadors o si es dedica al seu lloguer.

Cal destacar que el prenedor de l’assegurança està obligat, si la companyia asseguradora li demana a través d’un qüestionari, a fer una declaració del risc que s’assegura i és especialment important saber que si es produís un agreujament del risc, cal comunicar-ho a l’asseguradora als efectes d’evitar que, sense aquesta comunicació, si es produeix un sinistre, no es vulgui fer càrrec de les seves conseqüències. Pensem, per exemple, en els casos d’augment de la potència del motor d’un vehicle, que pot implicar un augment del risc.

D’altra banda ens trobem amb l’assegurat, que és la persona física o jurídica que està sota la cobertura de la pòlissa contractada.

Les seves obligacions són informar a la companyia asseguradora sobre qualsevol circumstància que pugui influir en el risc assegurat; comunicar dins el termini que s’estableixi en el contracte, de la producció de qualsevol accident i les seves circumstàncies; utilitzar tots els mitjans per disminuir les conseqüències d’un accident; i informar a l’asseguradora de les quantitats que hagi cobrat com a conseqüència del sinistre.

Finalment està la companyia asseguradora que és la que haurà d’assumir el risc i pagament de les conseqüències de tot accident a canvi de la contraprestació d’un import de diners que és el que s’identifica com a prima.

Dins l’àmbit de l’assegurament obligatori de vehicles a motor, la companyia asseguradora haurà de satisfer al perjudicat d’un accident l’import dels danys i perjudicis soferts, quedant exonerat exclusivament si demostra que el fet no donat lloc a la responsabilitat civil, doncs no deriva de la circulació de vehicles de motor en les condicions i amb els requisits disposats per la llei aplicable.

Respecte dels vehicles que tenen l’obligació d’estar assegurats, són tots aquells aptes per anar per vies o terrenys reglamentàriament establerts per a la seva circulació, inclosos els ciclomotors, remolcs i semiremolcs que excedeixin dels 750 quilos.

L’incompliment de l’obligació d’assegurar-se pot comportar la prohibició de circulació del vehicle, el seu dipòsit o precinte que pot anar des d’un mes a 1 any, i una multa que anirà des dels 601 euros fins els 3.005 euros en funció de determinats paràmetres agreujants de la conducta seguida per l’implicat.

Si el vehicle assegurat es vengués a un tercer, se suposa que el nou adquirent se subroga en tots els drets i obligacions que l’anterior, estant obligat l’assegurat a comunicar-ho a la companyia, i aquesta disposa de 15 dies per resoldre el contracte amb el nou propietari, quedant però obligada a mantenir la cobertura de l’assegurança sobre el vehicle durant un període d’un mes i també a restituir la part corresponent de la prima sobre el període que no quedi cobert.

L’adquirent del nou vehicle també té la facultat de rescindir el contracte si ho comunica per escrit a l’asseguradora en els 15 dies posteriors i si no ho fa, queda obligat al manteniment i al pagament de la prima si en quedés una part pendent.

Un element que és objecte de debat en determinades ocasions és quan comença a produir efectes l’assegurança i quan podem considerar que la conducció d’un vehicle es pot fer amb la seguretat que en cas d’accident, la companyia asseguradora estarà obligada al pagament de les conseqüències que s’hagin pogut produir.

Al respecte hem de dir que el contracte es perfecciona quan es paga la prima, a menys que aquesta es pogués diferir per més endavant, perfeccionant-se el contracte en el moment que es produeix l’acceptació de la proposta feta per la companyia per part del prenedor de l’assegurança.

Una qüestió interessant són les cobertures de la pòlissa d’assegurança, que no deixen der ser els riscos que l’assegurador protegeix i haurà de fer front fins un límit quantitatiu establert en el contracte que és el que es coneix com a capital assegurat. Dins d’aquestes cobertures trobem les següents:

• La responsabilitat civil obligatòria, que té com a finalitat cobrir i garantir les responsabilitats que derivin i es produeixin amb motiu de la circulació de vehicles a motor fins el límit legalment establert.

L’objecte és protegir a la víctima d’un accident i no tant a l’assegurat, i es dona resposta a les indemnitzacions que procedeixin amb independència de que la causa del dany sigui una imprudència o una conducta dolosa, penalment sancionable, sempre que s’hagi comès amb un vehicle a motor i amb motiu de la circulació.

En el cas que els danys siguin ocasionats per una conducta dolosa, que ha estat castigada mitjançant una sentència penal ferma, l’asseguradora, una vegada efectuat el pagament, té la possibilitat de reclamar el seu import al causant de l’accident, al propietari del vehicle i a l’assegurat.

Els límits de l’assegurament obligatori per accident són de 70 milions d’euros en els danys contra les persones, qualsevol que sigui el nombre de víctimes, i de 15 milions d’euros, en els danys en els béns.

• La responsabilitat civil voluntària, es dona en aquells casos en els que a més de l’assegurança obligatòria s’inclouen cobertures complementàries que lliurament pacten les parts, com poden ser garantir el robatori del vehicle, garantir els danys propis, incloure una assegurança d’ocupants, etc.
• La protecció jurídica és l’assegurança que cobreix el cost que tindria per l’assegurat defensar-se o reclamar davant els tribunals, per un fet derivat d’un accident de trànsit. En aquest cas l’asseguradora es fa càrrec de tota la gestió d’assistència jurídica i extrajudicial, si bé, i és sempre molt convenient fer-ho, l’assegurat té dret a la lliure elecció d’advocat, que no estan subjectes a les instruccions de la companyia asseguradora, a diferència dels professionals facilitats per aquesta, havent de fer-se càrrec la companyia d’assegurances del cost d’aquest advocat que ha escollit l’assegurat, dins del límit pactat per la pòlissa, que és el que es coneix com a capital garantit en cas de de defensa jurídica.

Cal conèixer també les exclusions de cobertura on la companyia no haurà de pagar. En concret, ens trobem en els següents casos:

• No haurà de pagar els danys i perjudicis per les lesions o la mort del conductor del vehicle causant de l’accident.
• Tampoc haurà de pagar els danys en els béns soferts pel vehicle assegurat, o per les coses que es trobin dins del mateix que siguin propietat del prenedor, assegurat, propietari, conductor o familiars fins el tercer grau de consanguinitat dels anteriors.
• Si es tracta d’un vehicle robat, els danys personals i materials que es pateixin, essent en aquest cas el Consorci de Compensació d’Assegurances qui haurà d’intervenir, excepte respecte d’aquelles persones que ocupin voluntàriament el vehicle si es demostra que coneixien que no estava assegurat o que havia estat robat.

Respecte del perjudicat, l’asseguradora no pot oposar encara que el vehicle es conduís sense el preceptiu permís de conducció; s’incompleixin les obligacions legals sobre l’estat de seguretat del vehicle; no existeixi -fora del robatori- autorització expressa del propietari que permeti la circulació del vehicle per qui finalment té l’accident.

Tampoc pot negar la indemnització als ocupants d’un vehicle malgrat aquests siguin conscients que l’estat del conductor desaconsellava la conducció del vehicle; ni restar la franquícia que pugui tenir a la pòlissa al perjudicat.

Sí que pot oposar la companyia asseguradora:

• la inexistència de responsabilitat del conductor, com és en el cas de culpa exclusiva de la víctima o el cas de força major aliena a la conducció.
• la circumstància que l’accident no és un fet de la circulació.
• la inexistència de sol·licitud d’assegurança.
• el fet que l’accident hagi passat quan ja havia quedat extingida la cobertura de la pòlissa.
• el fet que l’accident va passar fora del territori de cobertura de l’assegurança obligatòria.

En cas d’impagament de la prima hem de saber que si la primera prima impagada no s’abona abans que es produeixi un sinistre, l’assegurador quedarà alliberat de tenir que fer front a qualsevol conseqüència que derivi del mateix, mentre que si es tracta de l’impagament de les primes posteriors, la cobertura de l’assegurador queda suspesa un mes després del dia del seu venciment.

_______________

Des de Bonet Advocat volem ajudar-vos en qualsevol qüestió o dubte que tingueu en relació a la producció d’un accident de trànsit o que s’hagi produït en d’altres àmbits diferents, com en el laboral, marítim, aeri, domèstic, escolar, etc. No dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres. No cobrem res per resoldre aquests dubtes, doncs compartim les vostres preocupacions.