PART III de IV. DIVISIÓ DE LA COSA COMUNA.

La divisió de la cosa comuna o divisió de la comunitat de béns és un dret dels copropietaris que comporta l’extinció del proindivís o condomini, de fet, és la causa d’extinció per excel·lència de les comunitats de béns.

1. Qui pot sol·licitar la divisió de la cosa comuna i com ha de fer-ho?

 L’art. 552-10 CCC regula la facultat de d’exercir l’anomenada “actio communi dividundo” o acció de divisió de la cosa comuna i estableix que pot exigir-ho qualsevol cotitular que vulgui desvincular-se de la comunitat i en qualsevol moment, sense necessitat de justificar-ne els motius. En sentit contrari, és important mencionar també que s’admet la indivisió per termini no superior als 10 anys sempre i quan aquesta es pacti de forma unànime. Així mateix, aquesta pot establir-se judicialment sempre que un dels copropietaris sigui un menor d’edat o incapaç i la divisió el pugui perjudicar, per un període no superior als 5 anys. Cal saber que no es podrà demanar la divisió quan l'objecte sobre el qual recau la comunitat és una nau o un local que es destina a places d'aparcament o a trasters de manera que cada cotitular té l'ús d'una plaça o de més d'una.

L’article 552 del Codi Civil de Catalunya estableix amb caràcter genèric que la comunitat es dissol per les causes següents:

1. Divisió de la cosa o patrimoni comú.
2. Reunió en una sola persona de la totalitat dels drets.
3. Destrucció de la cosa comuna o pèrdua del dret.
4. Conversió en una comunitat especial.
5. Acord unànime o renúncia de tots els cotitulars.
6. Venciment del termini o compliment de la condició resolutòria pactats.

No obstant, pel que aquí ens interessa és la que es deriva de la divisió de la cosa comuna mitjançant el procediment per via judicial referit anteriorment.

1. Procediment de la divisió

 Es regula a l’article 552-11 CCC. En primer lloc, es faculta a qualsevol dels cotitulars a instar judicialment la divisió en cas que no s’arribi a cap acord de divisió de la comunitat o submissió a arbitratge. Aleshores, si el bé és susceptible d'adoptar el règim de propietat horitzontal, es pot establir aquest règim adjudicant els elements privatius de manera proporcional als drets en la comunitat i compensant en metàl·lic els excessos, que no tenen en cap cas la consideració d'excessos d'adjudicació, distribuint proporcionalment les obres i les despeses necessàries.

Es pot fer la divisió, també, adjudicant a un o varis cotitulars el dret real d'usdefruit sobre el bé objecte de la comunitat i adjudicant a un altre cotitular o uns altres cotitulars la nua propietat. Tot això és predicable en els supòsits que la proporció de la quota de propietat és igual entre les parts.

En cas de situació desigual, el cotitular que ho és de les ⅘ parts de les quotes o més, pot exigir que se li adjudiqui la totalitat del bé, tot pagant en metàl·lic el valor de la participació dels altres.

L'objecte de la comunitat, si és indivisible, o desmereix notablement en dividir-se, o és una col·lecció que integra el patrimoni artístic, bibliogràfic o documental, s'adjudica al cotitular o la cotitular que hi tingui interès. En cas de pluralitat d’interessats, al que tingui major participació.

Si cap dels interessats es diferencia superiorment en quant a participació, aleshores decideix la sort. En aquest cas qui s’adjudica el bé haurà de pagar als altres el valor pericial de la seva participació, que en cap cas no té la consideració de preu ni d'excés d'adjudicació.

Si es donés el cas que adjudicatari hi té interès aleshores es ven i es reparteix el preu, excepte que s’hagi hagut de recórrer a la via judicial. En aquest cas es procedirà a la venda forçosa que, de no existir acord entre les parts, es farà per pública subhasta.

En el marc dels cònjuges en procediments de separació, divorci i nul·litat matrimonial, separació de fet o ruptura de parella estable, cap la possibilitat de dividir les comunitats ordinàries considerant-les una de sola.

1. Efectes de la divisió

Un cop s’ha produït la divisió en qüestió, s’atribueix fruit de la mateixa a cada adjudicatari o adjudicatària en exclusiva la propietat del bé o dret adjudicat, sense perjudicar als tercers que puguin existir, que conserven íntegrament els seus drets sobre l’objecte de la comunitat o els que en resulten un cop efectuada la divisió.

Cal tenir en compte quins són els efectes que se’n deriven:

• - Cada adjudicatari es queda exclusivament la propietat del bé o dret adjudicat.
• - La divisió no perjudica a tercers ja que conserven els drets sobre l’objecte.
• - Els titulars de crèdits contra qualsevol dels cotitulars poden concórrer a la divisió, així com impugnar-la si es fa en frau als seus drets però no poden impedir-la.
• - Els cotitulars estan obligats recíprocament i en proporció a llurs drets a garantir la conformitat per defectes jurídics i materials dels béns adjudicats.