Ús del domicili familiar i convivència amb una tercera persona

L'article 233-20 del CCCat regula l'atribució o distribució de l'ús del domicili familiar amb la finalitat de satisfer, en la part que procedeixi, els aliments dels fills comuns (regla 1 i 7), raó per la qual en aquests casos l'autoritat judicial ha d'atribuir l'ús de l'habitatge familiar, preferentment, al progenitor a qui correspongui la guarda dels fills comuns mentre duri aquesta. En segon lloc preveu, també, que l'atribució pugui ser realitzada temporalment al cònjuge més necessitat de protecció quan els fills siguin majors d'edat o bé la guarda sigui compartida. I fins i tot, excepcionalment, encara que existeixin fills menors, l'autoritat judicial pot atribuir l'ús de l'habitatge familiar al cònjuge que no té el seu guarda si és el més necessitat i el cònjuge a qui correspon la guarda té mitjans suficients per a cobrir la seva necessitat d'habitatge i la dels fills.

 En l'art. 233-21 es regula la possibilitat que, a instàncies de part, s'exclogui l'atribució de l'ús del domicili, això és, no s'atribueixi a cap dels cònjuges i que l'immoble es regeixi per les regles corresponents a la seva titularitat, però limitadament als supòsits que contempla que sempre tenen en l'horitzó l'interès prioritari dels fills comuns menors d'edat, perquè s'exigeix l'acreditació que el cònjuge que seria beneficiari de l'ús per raó de la guarda dels fills tingui mitjans suficients per a cobrir la seva necessitat d'habitatge i la dels fills o bé que el cònjuge que hauria de cedir l'ús estigui en disposició no sols d'assumir sinó també de garantir prou el pagament de les pensions d'aliments dels fills en una quantia que cobreixi prou les necessitats d'habitatge d'aquests.

 Finalment, l'article 233-24 contempla les causes d'extinció del dret d'ús distingint si aquest dret es va atribuir per raó de la guarda dels fills, i en aquest cas s'extingirà per la seva finalització, o bé es va produir per causa de necessitat d'un dels cònjuges, i en aquest cas s'extingiria: a) per la millora de la situació econòmica del cònjuge beneficiari de l'ús o per empitjorament de la situació econòmica de l'altre cònjuge, si això ho justifica; b) pel matrimoni o per convivència marital del cònjuge beneficiari de l'ús amb una altra persona; c) per la defunció del cònjuge beneficiari de l'ús; d) pel venciment del termini pel qual es va establir o, si escau, de la seva pròrroga; i e) per comú acord entre els cònjuges o per renúncia del cònjuge beneficiari.

 Quan el domicili familiar ha estat atribuït per raó de la minoria d'edat dels fills, no cal limitar-lo temporalment a una data més primerenca per no existir aquesta previsió en la normativa legal en la mesura en què la decisió s'adopta per raó del seu interès prioritari com a part dels aliments.

 Per contra, quan l'atribució s'ha realitzat en consideració a la situació de necessitat d'un dels cònjuges com a prolongació de la solidaritat conjugal, el legislador no sols contempla la cessió amb caràcter temporal amb la idea que els immobles tornin a la situació jurídica anterior al matrimoni quan sigui possible, sinó que també preveu una sèrie de causes d'extinció quan no sigui raonablement exigible la prolongació dels vincles de suport, així per la convivència o matrimoni del beneficiat/a amb un/a tercer/a, sobre qui hauran de recaure les obligacions d'ajuda i socors mutus a les quals es refereix l'art. 231.1 del CCCat.

En conseqüència, la convivència d'un/a tercer/a amb el beneficiari del dret d'ús atribuït en funció del superior interès dels menors no és causa objectiva de l'extinció del dret d'ús, a diferència del supòsit en què l'ús s'hagués concedit per necessitat d'un dels cònjuges.