PART I de IV. EL PROINDIVÍS. PARTICULARITATS I DRETS. LA NUA PROPIETAT I L'USDEFRUIT EN EL PROINDIVÍS.

Què és el proindivís?

El proindivís també anomenat condomini, copropietat o comunitat de béns, es tracta d’un concepte jurídic que es troba regulat a l’article 552-1 del Codi Civil de Catalunya i que fa referència a la situació que es produeix quan vàries persones ostenten un dret de propietat respecte d’un mateix bé. És un supòsit bastant comú i es dóna, per exemple, quan dues o més persones decideixen comprar un bé en comú o bé quan reben un habitatge en herència, entre d’altres. En aquests casos, la propietat del bé en qüestió es troba compartida (copropietat) entre els qui ostentin el dret de propietat en relació al bé i passa a considerar-se un proindivís.

En aquest sentit, és important destacar que aquesta copropietat mai es concreta en una part exacta del bé, sinó en una quota abstracta que es refereix a un percentatge del bé que té cada un dels copropietaris. Per exemple, dues persones que adquireixen un habitatge a mitges seran copropietàries en una quota del 50% cada una d’elles, en ple domini.

1. El proindivís en ple domini. La nua propietat i l’usdefruit. El proindivís, generalment, es dóna respecte del ple domini de la cosa, és a dir, sobre la plena propietat, que s’ha d’entendre com la nua propietat i l’usdefruit. La nua propietat abarca la propietat del bé sense ús ni gaudi i es pot adquirir per si sola, és a dir, independentment de l’usdefruit, que aquest fa referència a l’ús i gaudi i cap la possibilitat de d’atribuir-se a un tercer. Per exemple, en el cas de l’habitatge, la plena propietat comporta la possibilitat de disposició i gaudi del mateix.
2. Existeix proindivís entre el nu propietari i l’usufructuari? Com hem vist anteriorment, la nua propietat i L’usdefruit són drets diferents, tot i que recauen sobre el mateix bé, fet que comporta que NO existeixi proindivís entre els titulars d’aquests drets. Només es podria donar la figura del proindivís entre nus propietaris o usufructuaris, entre ells respectivament. Això passa, per exemple, en el cas en què quatre germans compren la nua propietat d’un pis i atribueixen l’usdefruit als seus pares. Veiem com tenim proindivís entre els germans que tenen la condició de nuus propietaris, i un altre proindivís respecte del dret d'usdefruit entre els pares, que són usufructuaris perquè així els ho han concedit els seus fills.
3. Quins drets tenen els copropietaris d’un bé proindivís? Els drets que els copropietaris ostenten respecte d’aquell bé constituït en proindivís s’articulen en relació a:

• • L'ús sobre la cosa comuna, d’acord amb el seu destí i sense perjudicar l’interès de la comunitat preservant el respecte als demés copropietaris. La regla general estableix l’ús solidari i simultani de la cosa comuna però a vegades resulta més convenient pactar l’ús per períodes de temps. Cap la possibilitat que els copropietaris pactin l’ús exclusiu a favor d’un d’ells
  • El gaudi o la conservació del bé. En aquest sentit, participar dels beneficis i càrregues en proporció a les quotes i obligar als demés a participar en les despeses de conservació. La intervenció del jutge es reserva per als supòsits on no existeix acord de la majoria o bé existeix però aquest és greument perjudicial per als interessats en la cosa comuna.
  • La defensa en judici i la reivindicació de la cosa comuna, que es pot dur a terme a través d’accions judicials en benefici de la comunitat així com compareixences en judici per a la seva defensa.
  • La divisió del bé comú, que és un dret de sol·licitud que tot copropietari té.
  • L’administració de la cosa comuna, que es tracta del gaudi o aprofitament de la mateixa i té caràcter transitori. Cal majoria dels comuners per a realitzar actes en aquest àmbit.
  • L’alteració de la cosa comuna, fa referència a la disposició de la cosa comuna i té caràcter permanent. Cal acord unànime de tots els copropietaris per a realitzar actes en aquest sentit. Pot ser una alteració material o jurídica.
  • La seva porció o quota. Respecte d’aquesta cada copropietari en té la plena propietat així com dels seus fruits i utilitats. Per tant, pot transmetre o gravar lliurement la seva quota, amb la única limitació dels drets preferents d’adquisició de la resta de copropietaris, ja que aquests tindran preferència a l’hora d’adquirir el percentatge corresponent a la quota d’un altre copropietari respecte dels tercers.