RESPONSABILITAT CIVIL EN UN ACCIDENT

Quant es produeix un accident derivat de l’ús i circulació de vehicles a motor, en ser una activitat generadora de risc, cal buscar qui és o són els subjectes responsables, cal facilitar la reparació del dany, i cal protegir a la víctima facilitant que pugui reclamar directament contra la companyia asseguradora del vehicle que ha causat l’accident.

En aquests casos parlarem sempre d’una responsabilitat civil extracontractual que implica que qui ha vulnerat un deure de conducte li sigui imposada l’obligació de reparar el dany que ha produït.

Incorre en responsabilitat civil extracontractual el qui per mitjà d’una acció o d’una omissió causa un dany a un altre, intervenint culpa o negligència en la seva actuació, i quedant obligat a reparar el dany causat.

Aquesta omissió ha de fer referència a la diligència mínima que és exigible a qualsevol persona.

En quant als requisits que s’han de reunir són l’existència d’una acció o omissió il·lícita imputable a la persona que causa el dany, la realitat i constatació d’aquest dany que pot ser material o personal i fins i tot moral, la culpabilitat, i l’existència d’un nexe casual entre els dos primers requisits.

Quan estem parlant de responsabilitat civil derivada d’un accident de cotxe, el perjudicat pot dirigir-se contra:

• La persona física responsable del dany quan intervingui culpa o negligència, que serà en la gran part dels supòsits
• El titular de la via per on circula el vehicle que genera els danys si presenta un estat deficient, o no té una adequada senyalització o manteniment
• El fabricant o taller en cas de producte o reparació defectuosa
• L’asseguradora que empari la responsabilitat civil dels anteriors

Per tal de determinar la culpa en un accident cal distingir si estem parlant de danys a les persones o de danys als béns.

• En el cas dels danys a les persones, tan sols quedarà exonerat el responsable quan demostri i provi que els danys van ser deguts a la culpa exclusiva de la víctima o a una força major estranya a la conducció o al funcionament del vehicle.

No es consideren casos de força major ni els defectes del vehicle ni la ruptura o errada d’alguna de les seves peces o mecanismes.

En aquests casos el que s’està produint és una inversió de la càrrega de la prova, havent d’acreditar l’asseguradora de l’altra vehicle implicat que l’accident es va produir per a alguna de les causes anteriorment comentades si es vol exonerar de la càrrega d’haver de fer front a les seves conseqüències.

• En el cas dels danys als béns, la solució és del tot diferent, doncs aquí es configura una responsabilitat amb un component subjectiu de culpa, i el conductor respondrà enfront tercers quan es demostri la seva responsabilitat.

Existeix també un sistema de minoració de la responsabilitat en cas que la víctima pugui haver participat en la producció del dany, existint la possibilitat que es redueixi l’import de totes les indemnitzacions fins un màxim d’un 75%.

Aquesta reducció s’aplica també quan la víctima pugui agreujar el risc i les seves conseqüències per manca d’ús o ús inadequat dels cinturons de seguretat, casc o d’altres elements protectors, havent-se però de demostrar que la manca d’ús d’aquests dispositius ha agreujat el risc o el dany.

En els sinistres en els que intervenen menors de 14 anys o persones amb discapacitat que els privi de poder ser considerats responsables, i que resultin amb seqüeles i lesions temporals, la culpa exclusiva o concorrent de les víctimes no conductores de vehicles a motor no suprimirà ni reduirà la indemnització, excloent-se l’acció de repetició contra els pares, tutors i altres persones físiques que hagin de respondre per elles, sempre que aquestes no hagin contribuït dolosament en la producció del dany o hagin incomplert la seva obligació de reduir les conseqüències del dany.

S’estableix també una situació específica per al propietari que no sigui conductor, que haurà de respondre dels danys a les persones i als béns ocasionats pel conductor del seu vehicle, quan estigui vinculat amb aquest, sempre que no demostri que va utilitzar la màxima diligència per preveure el dany.