Advocats especialistes en herències i testaments
Com es reparteix l'herència a Catalunya? Quin tant per cent és la llegítima d'una herència? Qui té dret a cobrar la llegítima? Què correspon per llegítima? Truca'ns ara i t'ho respondrem.
LA NOSTRA manera de ser i de fer :ESCOLTEM, PENSEM I TROBEM LA MILLOR SOLUCIÓ
T
La majoria de la gent sap què és la llegítima, si bé pot tenir dubtes sobre determinades qüestions que l’envolten, tant referides al percentatge que representa de l’herència, com qui té el dret a reclamar-la i si existeixen mecanismes per evitar que el fill amb el que no es té cap relació o fins i tot, que la mateixa pugui ser dolenta, pot tenir els mateixos drets que la resta, i si existeix alguna via per impedir que acabi cobrant el que no li pertoca o no s’ha guanyat.
Altres qüestions que són freqüents a la majoria de casos acostumen a ser: qui haurà de pagar la llegítima?, poden escollir els hereus que han de pagar la llegítima els béns que destinaran a fer-ho?, es manté el dret a demanar la llegítima del pare mort als hereus de la mare, que és qui l’havia de satisfer i no se li va reclamar?, quan prescriu el dret a reclamar la llegítima?, hi ha interessos i quins són i des de quan, si no es paga la llegítima?
Trets característics
La llegítima és un dret que tenen determinades persones a succeir al causant, que neix en el moment de la seva mort, i no pot ser exclòs, excepte en determinats casos, essent un mínim que sempre tindran els legitimaris, que es concreta en una quarta part del valor de l’herència.
Aquest dret, és inembargable, mentre no hagi nascut, i sempre existirà una presumpció de que ha estat acceptada, doncs és la renúncia la que exigeix que consti de manera expressa, essent transmissible als hereus del legitimari.
Els legitimaris i la determinació de la llegítima
Les persones que tenen dret a rebre la llegítima són tots els fills del causant per parts iguals. Els que hagin premort, els que hagin estat desheretats o declarats indignes, o els que es trobin absents seran representats pels seus respectius descendents.
No seran mai legitimaris els adoptats respecte del progenitor d'origen substituït per l'adopció.
I en cas que no hi hagi descendents, i només en aquest supòsit, seran legitimaris els progenitors del causant per meitats, encara que no serà el cas si el que ha succeït és que sí existeixen descendents però han estat declarats indignes o desheretats.
I si només sobreviu un dels dos progenitors, la totalitat de la legítima es confereix exclusivament a aquest.
Quantia i còmput de la llegítima
La quantia de la llegítima bé establerta per una quarta part (25%) del valor de l’herència tenint en compte que:
- o cal estar al valor dels béns a la data de la mort del causant, restant els deutes, les despeses de la darrera malaltia i les de l'enterrament o la incineració
- o al valor líquid que resulta d’aquesta operació, s’ha d’afegir el dels béns donats pel causant en els deu anys anteriors a la seva mort. El valor dels béns que han estat objecte de donacions imputables a la llegítima s'ha de computar, en tot cas, amb independència de la data de la donació.
- o el valor dels béns objecte de les donacions és el que tenien en el moment de morir el causant
Una vegada sabem el valor total de l’herència, per calcular el que ha de rebre cadascú que tingui dret a la llegítima, hem de sumar tots els fills, tant el que és hereu, com el que ha renunciat, ha estat desheretat o declarat indigne, però no podem computar el que hagi premort o el que estigui declarat absent, excepte que siguin succeïts per descendents seus.
L'atribució, la imputació, la percepció i el pagament de la llegítima
Ser nomenat hereu o rebre un llegat, implica que si aquestes persones reuneixen la condició de legitimaris, el que hagin rebut serà atribuïble a la seva llegítima.
Seran imputables a la llegítima les donacions que s’hagin fet en vida del causant on consti el pacte exprés d'imputació o fetes en pagament o a compte de la llegítima, essent imprescindible que es faci constar expressament en el document públic en el moment que s’atorga el mateix, sense que sigui vàlida la referència feta posteriorment per part del causant.
El causant no podrà imposar condicions o terminis sobre les atribucions fetes en concepte de llegítima ni tampoc establir càrregues sobre elles ni cap altra limitació.
Sobre el pagament de la llegítima, poques persones ens hem trobat que sàpiguen que es poden pagar amb béns de l’herència que no es limiten exclusivament a diners, però és important saber que quan s’ha començat el pagament d’una determinada forma, el legitimari podrà exigir que la resta li sigui pagada de la mateixa manera.
De totes maneres si el pagament es vol fer en béns, essent un dret de l’hereu escollir quins, i el legitimari creu que no és una solució justa ni equitativa, ho podrà discutir per demanar que sigui un Jutge qui acabi resolent amb quins béns i de quina forma s’ha de pagar la llegítima corresponent.
Hem de saber que, a menys que el causant hagi disposat el contrari, la llegítima merita interessos que són exigibles des de la data de la seva mort i que aquests poden constituir una quantitat important, si el capital ho és i ha passat un cert temps des que s’havia de pagar al moment en el que finalment es paga.
Responsabilitat
Finalment cal conèixer que existeixen responsabilitats personals de l’hereu en el compliment de les seves obligacions respecte dels imports que cal satisfer en pagament de la llegítima, i que en garantia del seu futur cobrament, es podria demanar fins i tot l’anotació preventiva d’embargament en el Registre de la Propietat on constin inscrites les finques de l’hereu que en el seu dia podrien arribar a respondre d’aquell pagament.
Per qualsevol qüestió que se li pugui plantejar en relació a la llegítima a Catalunya o a qualsevol altre lloc, el despatx Bonet Advocat li garanteix que podrà donar la resposta adequada, convidant-lo a que ens faci partícip dels seus dubtes i ens doni la confiança per ajudar-lo en la valoració de la llegítima i en la seva reclamació o en el seu pagament.