QUE ES LA LLEGITIMA A CATALUNYA

La llegítima és una de les formes de successió, on el legitimari adquireix una condició que li possibilita obtenir un determinat valor de l’herència i amb càrrec dels béns hereditaris.

Aquest dret no es fa efectiu fins la mort del causant i per tant no pot ser objecte ni d’execució ni d’embargament fins que no es dona el supòsit que farà néixer la possibilitat de reclamar-la.

La  llegítima és un dret individual, encara que en la successió puguin concórrer més d'una persona que tingui dret a la mateixa, havent-se d’examinar individualment, cas per cas, si es donen els requisits per a poder-la concedir. Per tant, qualsevol dels legitimaris pot procedir a la reclamació de la seva part e la llegítima amb independència de si ho farà també els altres que ostentin aquest dret, i no es pot condicionar la reclamació d’un a la reclamació de tots.

La llegítima solament existeix quan concorren en la successió del testador aquelles persones a les quals és reconeguda legalment la categoria de legitimaris. Està, doncs, tipificada, i ningú més que les persones cridades per la llei pot reclamar aquest dret.

Aquests drets legitimaris tan sols  es reconeixen als parents de la línia recta descendent, és a dir, als fills, i tan sols en cas que aquests no existeixin, als de l’ascendent, és a dir, els pares del causant, excloent-se en qualsevol cas i supòsits als germans i als cònjuges, els quals mai tindran dret a la llegítima.

Respecte dels descendents, l’article 451-3 del Codi Civil de Catalunya estableix que són legitimaris tots els fills del causant per parts iguals, incloent-se els matrimonials, els no matrimonials i els adoptius , els quals es repartiran en la mateixa proporció una quarta part de l’herència.

En cas que algun dels que pogués tenir dret a la llegítima premori al causant, seran legitimaris els seus descendents, tant si són també fills matrimonials, no matrimonials i/o adoptius. Aquests descendents són legitimaris per dret de representació i adquireixen la llegítima que hauria correspost al descendent, en lloc del seu pare o la seva mare premorts.

Aquest dret de representació es limita a la llegítima i no es fa extensiu a les  atribucions voluntàries que hagués fet el causant en el seu testament, excepte els casos en els que el representant hi hagi estat cridat per via de la substitució. Per tant, si s’hagués atribuït un bé particular en concepte de pagament de llegítima, aquest be en concret no passaria al posterior descendent a menys que s’hagués disposat de manera expressa en el testament.

Respecte dels fills adoptius i els seus descendents, aquests tan sols tenen dret a obtenir la llegítima en la família adoptiva i, per tant, perden el dret a reclamar-la respecte de la família originària. Per exemple, si un cònjuge adopta un fill de la seva parella, l'adoptat no es legitimari del progenitor d'origen substituït per l'adopció i si aquest ha mort, tampoc no ho és, per dret  de representació, en la successió dels ascendents d'aquest.

Respecte dels progenitors, s’estableix que el pare i la mare per meitat seran legitimaris en defecte de descendents. Si existeixen descendents, encara que no arribin a adquirir la llegítima per desheretament o per incapacitat, els pares no arribaran a tenir aquest dret, procedint-se a l’extinció de la llegítima. Tan sols en els casos de renúncia a la llegítima dels descendents o de premoriència dels legitimaris sense fills,  els progenitors tindran dret a reclamar-la.

En la llegítima dels progenitors s'exclou sempre el dret de representació, de manera que, si mor un d'ells, l'únic legitimari serà el supervivent. El mateix succeeix en el cas del fill matrimonial la filiació del qual s'ha determinat únicament en relació amb un dels progenitors i en el cas del fill adoptat per una sola persona. Si un d'ells ha estat  desheretat justament o declarat indigne el dret a la llegítima sencera correspon a l'altre progenitor, cas que n'hi hagi i si no n'hi ha, la llegítima s'integra en l’herència,

Finalment hem de dir que en la filiació per adopció, en cas de mort del fill adoptat els legitimaris són els pares adoptants, i no els progenitors per naturalesa, llevat del cas de l'adoptat pel nou consort o convivent estable del seu pare o la seva mare.

 

Text extret del Manual INSTITUCIONS DE DRET CIVIL DE CATALUNYA - VOLUM III essent els autors Lluis Puig i Ferriol i Encarna Roca i Trias.