MEDIACIÓ

El passat 31 de juliol de 2020, el Govern Català va aprovar la Llei 9/2020 sobre modificació del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família.

Aquesta reforma té com objectiu fomentar la mediació com a mètode alternatiu de resolució de conflictes en l'àmbit dels conflictes familiars, especialment en el que afecta als menors d'edat, atenent llur interès superior.

En concret, els aspectes més rellevants de la reforma són els següents:

 

MEDIACIÓ I TUTELA

Amb la reforma aprovada, en el supòsit que hi haguessin diverses persones que volen assumir la tutela d’una persona, l'autoritat judicial, amb la finalitat que assoleixin un acord, les pot derivar a una sessió prèvia sobre mediació de caràcter obligatori per tal que coneguin el valor, els avantatges, els principis i les característiques de la mediació.

Si així ho acorden les parts, a les quals cal escoltar, la sessió prèvia pot continuar, en el mateix moment o en un de posterior, amb una exploració del conflicte que les afecta. Les parts poden participar en la sessió prèvia assistides pels seus advocats. Aquesta assistència és necessària si ho requereixen les parts, o si així ho disposa l'autoritat judicial, i s'ha de desenvolupar sempre amb ple respecte pels principis de la mediació i per la igualtat entre les parts.

 

MEDIACIÓ I MESURES PATERNOFILIALS

 

1.- La potestat parental:

En els procediments plantejats en atenció a desacords en l'exercici de la potestat parental, els progenitors poden sotmetre les discrepàncies a mediació, de forma voluntària.

No obstant, l'autoritat judicial també els pot derivar a una sessió prèvia de caràcter obligatori per tal que coneguin la importància de la mediació; i en el supòsit que les parts vulguin continuar amb aquesta, podran fer-ho en el mateix moment, o en un de posterior, als efectes de gestionar i intentar solucionar els desacords existent entre els progenitors.

 

2.- Convenis Reguladors:

Alhora, la reforma contempla la possibilitat que el conveni regulador de divorcio o separació pugui incloure també un pacte de submissió a mediació i altres mecanismes alternatius de resolució de conflictes.

En aquests supòsits, la submissió a la mediació és obligatòria abans de la presentació d'accions judicials.

Per tant, els cònjuges, abans de presentar la demanda, en qualsevol fase del procés judicial i en qualsevol instància, poden sotmetre les discrepàncies a mediació amb vista a aconseguir un acord, excepte en els casos de violència familiar o masclista.

Una vegada iniciat el procés judicial, l'autoritat, a iniciativa pròpia o a petició d'una de les parts o dels advocats o d'altres professionals, pot derivar a les parts a una sessió prèvia sobre mediació, de caràcter obligatori, amb la finalitat de que coneguin la mediació i, alhora, de que puguin assolir un acord; podent les parts acordar continuar amb la mateixa, si és el seu interès.

La manca d'assistència no justificada a la sessió prèvia obligatòria sobre mediació no està sotmesa a confidencialitat i ha d'ésser comunicada a l'autoritat judicial.

Les parts poden demanar de comú acord la suspensió del procés judicial mentre dura la mediació; i s’haurà de reprendre quan fineixi el termini previst per a fer-la efectiva, quan ho sol·liciti qualsevol de les parts o quan s'assoleixi un acord en la mediació.

L'inici d'un procediment de mediació familiar està sotmès als principis de voluntarietat i confidencialitat. En cas de desistiment del procediment de mediació, aquest no pot perjudicar els litigants que hi han participat. La comunicació a l'autoritat judicial del desistiment de qualsevol de les parts o de l'acord assolit en la mediació dona lloc a l'aixecament de la suspensió.

Els acords assolits en la mediació, una vegada incorporats en forma al procés judicial, s'han de sotmetre a l'aprovació judicial en els mateixos termes que l'article 233-3 estableix per al conveni regulador.

Els acords assolits en la mediació respecte al règim d'exercici de la responsabilitat parental es consideren adequats per als interessos del menor. La manca d'aprovació per l'autoritat judicial s'ha de fonamentar en criteris d'ordre públic i d'interès del menor.