EL RÈGIM ECONÒMIC MATRIMONIAL

El matrimoni no deixa de ser un negoci jurídic que estableix un vincle jurídic entre dues persones a les que s’atribueix la condició civil de casades, tenint d’entrada la finalitat que sigui una relació jurídica duradora, indefinida i vitalícia.

 

Els efectes personals del matrimoni estan regits pel principi d'igualtat entre cònjuges, tenint els dos els mateixos drets i deures, sense que cap dels cònjuges es pugui  atribuir la representació de l’altre si no li ha estat donada de forma expressa.

 

Partint del principi d'igualtat entre els cònjuges, des d'un punt de vista personal, el matrimoni comporta un seguit de deures recíprocs: els cònjuges han de respectar-se, guardar-se lleialtat, ajudar-se i prestar-se socors mutu; també han d'actuar en interès de la família, com a interès superior, que transcendeix l’interès de cadascun dels membres que la composen.

 

Aquest principi d'igualtat entre els cònjuges obliga a la cura i l'atenció dels altres membres de la família que estiguin al seu càrrec i convisquin amb ells  i en la necessitat que comparteixin les responsabilitats domestiques.

 

El matrimoni afecta l'esfera patrimonial dels cònjuges. Precisament, la necessitat de regular els aspectes de caràcter patrimonial ens condueix al concepte de règim econòmic matrimonial, a través del qual s'ordena l'organització econòmica de la situació matrimonial de convivència i, especialment, la forma de contribuir a les despeses familiars (element essencial i necessari de tot règim econòmic matrimonial); i això en el doble aspecte de finançament de les despeses familiars  i de garantia respecte dels creditors.

 

Tot règim econòmic  té un  caràcter necessari i és modificable per voluntat dels cònjuges. No hi pot haver vida matrimonial sense règim econòmic. Si els cònjuges no elegeixen un règim econòmic en capítols matrimonials o si aquests son ineficaços, la llei n'imposa un de concret. Per tant, es parteix del principi de llibertat de pacte i, en defecte de pacte, entra en joc el règim legal supletori previst per la llei que regeix els efectes patrimonials del matrimoni.

Segons el Dret català, si no hi ha pacte  el règim econòmic matrimonial és el de separació de béns.

Aquest règim econòmic matrimonial és modificable per voluntat dels cònjuges, però els pactes  que modifiquin el règim econòmic matrimonial no són oposables a tercers fins que no es facin constar al registre civil i no afecta els drets adquirits per terceres persones ni altera el canvi de llei personal —nacionalitat o veïnatge civil— dels cònjuges.

 

Per exemple, si dues persones, una de les quals té veïnatge civil català i l’altre no, es casen a Catalunya, malgrat després van a viure a fora durant més de 10 anys fins que acorden divorciar-se, el règim econòmic matrimonial és el de separació de béns previst pel Dret català per no haver pactat un de contrari, doncs el canvi de llei personal dels cònjuges no altera el règim econòmic matrimonial.

 

En un altre cas en el que un del cònjuges és català i l’altre estranger, es casen també a Catalunya on estableixen la seva residència habitual, si no pacten res la llei aplicable serà la llei de l'Estat de la primera residencia habitual comuna dels cònjuges després de la celebració del matrimoni i, per tant els correspondrà el règim econòmic matrimonial de separació de béns.

 

Extracte del llibre DRET DE FAMÍLIA. TEORIA I CASOS

LIDIA ARNAU RAVENTOS