És en aquestes situacions quan moltes vegades sorgeix la pregunta sobre si existeix un veritable dret a un règim de visites entre avis i néts, i en aquest cas quin hauria de ser el mateix i com es produeix.

El primer que s’ha de dir és que cal analitzar cas per cas i veure quins han estat els antecedents i quina ha estat la relació dels avis amb els néts i, per damunt de tot, si el seu manteniment o restabliment és positiu pels menors. Això és així, doncs també en determinades ocasions s’ha considerat que les visites poden ser contraproduents o perjudicials, per les particulars circumstàncies del cas, arribant-se a la conclusió que el millor és no obligar a unes visites que res poden aportar en sentit positiu per als néts. No obstant, aquests casos acostumen a ser força excepcionals i requereixen d’uns elements molt concrets que han de comportar la posada en risc de l’estabilitat emocional dels menors.

Habitualment els avis assoleixen una importància per als nens que ajuda al seu desenvolupament maduratiu essent una relació que cal mantenir, potenciar i ampliar, especialment en aquells casos que el fill, progenitor, és el principal obstacle per la comunicació dels avis amb els seus néts.

La figura dels avis constitueix un referent essencial en el creixement dels infants, alhora que es pot constituir amb una alternativa clara en aquells casos que per raó de les limitacions horàries del progenitor o d’altres condicionants, es precisa una tercera persona que assumeixi determinades responsabilitats i obligacions, que són més properes i naturals en membres de la família com els avis, amb preferència a d’altres que no tenen ni l’arrelament afectiu amb els menors ni el compromís que deriva de formar part d’un nucli familiar.

Quan es produeix una crisi familiar acostuma a perdre’s el contacte dels avis amb els seus néts, havent de recórrer als Jutjats per poder aconseguir que el Jutge els reconegui el dret a les visites amb els menors.

També, a més de les ruptures de parella, la comunicació dels avis amb els seus néts pot venir motivada per la mort del seu fill/filla i els impediments que posi la seva parella per permetre aquestes visites, o pel fet de l’existència d’una mala relació amb el pare o la mare dels seus néts.

El Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya, en el seu article 236-4.2 reconeix expressament aquest dret quan literalment afirma que:

“Els fills tenen dret a relacionar-se amb els avis, germans i altres persones pròximes, i tots aquests tenen també dret a relacionar-se amb els fills. Els progenitors han de facilitar aquestes relacions i només les poden impedir si existeix una justa causa”.

El Jutjat haurà de valorar quan es donen les circumstàncies per tal de fixar, ampliar o reduir les visites dels avis, i l’eliminació només es podrà donar per l’existència d’una justa causa que caldrà acreditar i que sempre haurà de tenir com objectiu preservar al menor de qualsevol perjudici que les visites li podrien arribar a produir.

Hem de dir també que és possible que el propi conveni regulador, en supòsits de separacions o divorcis, determinin quin ha de ser el règim de visites dels avis amb els seus néts. És molt poc freqüent atès que la dificultat de subscriure un conveni regulador de separació o divorci es veurien incrementades de forma ostensible si un dels dos progenitors volgués establir a més unes visites que fossin aprovades judicialment i, per tant, exigibles sense condicionants, a través de la pròpia formalització del conveni.

No obstant, en determinats casos, per les particulars situacions en les que es pot trobar un progenitor, pot ser condició indispensable per què l’altre accepti un acord que passaria per la fiscalització o control dels avis paterns o materns sobre el que es pugui arribar a acordar en relació als fills. En qualsevol cas, de decidir-se fer constar aquests drets dels avis en el conveni, la llei determina que:

“Si els conjugues proposen un règim de relacions personals dels seus fills amb els avis i amb els germans majors d’edat que no convisquin en la mateixa llar, l’autoritat judicial pot aprovar-ho, prèvia audiència dels interessats i sempre i quan aquests donin el seu consentiment”.

Sí cal dir i saber-se d’entrada, que el règim de visites a favor dels avis mai serà equiparable al que pot tenir el progenitor que no tingui una guarda compartida, tant en el que fa referència al seu contingut com a la seva amplitud, perquè el dret de visites dels avis té l’objectiu que el menor continuï relacionant-se amb ells, però no té la pretensió de suplir a un progenitor.

A més, en aquells supòsits de custòdia compartida o de custòdia exclusiva a favor d’un dels progenitors amb un ampli règim de visites a favor de l’altre, s’estableix que la relació dels avis amb els seus néts afectarà aquell període de temps que estigui amb el progenitor que sigui fill d’aquells avis i, per tant, hauria de restar del temps de que disposa i no afectar el de l’altre progenitor.

Si Vostès es troben en la situació d’haver de defensar els seus drets de comunicació amb els seus néts o és un progenitor que entén que aquestes visites poden arribar a causar un perjudici als seus fills, a BONET ADVOCAT els ajudarem a resoldre de la millor manera possible el seu cas, a través de la mediació si és possible, negociant la millor solució sempre pensant en el benefici dels menors, o defensant el que sigui millor per als mateixos amb el propòsit d’obtenir la decisió judicial que sigui més justa i els protegeixi de forma més íntegra.

• Sabem ESCOLTAR. Tenim clar que no es poden aconseguir els objectius que el client busca sense ser receptius amb el que ens vol comunicar.

• No deixem de PENSAR. Tenim imaginació, recursos i experiència, i amb el conjunt de tot això aconseguim trobar la millor solució davant les diferents alternatives que es poden plantejar.

• Acostumem a GUANYAR. Garantir un resultat és enganyar al client. Nosaltres tenim els coneixements necessaris i una inqüestionable determinació per defensar els interessos dels nostres clients amb el propòsit d’aconseguir el millor resultat.

El despatx BONET ADVOCAT li ofereix la màxima implicació amb el mínim cost; una constant preocupació pel seu problema; una informació continuada del cas; celeritat en la resposta; eficàcia en la comunicació; i una avaluació honesta del risc, doncs el problema del client mai pot acabar essent un negoci pel professional. El seu problema passarà a ser el nostre i junts el resoldrem.

Truqui’ns i ho comprovarà.