La definició la trobem en el Codi Penal, quan es disposa en el seu article 252 que seran punibles les conductes de qui tenint facultats per administrar patrimoni aliè, que vinguin establertes per la llei, per una autoritat o assumides mitjançant un negoci jurídic, les infringeixi excedint-se en l’exercici de les seves facultats i per aquesta circumstància causin un perjudici al patrimoni administrat.

Cal doncs la concurrència de tres elements com són:

• Tenir facultats d’administració d’un patrimoni que és de tercers.
• Excedir-se en l’exercici d’aquestes facultats, ja sigui extralimitant-se en el seu exercici o assumint competències que no li són pròpies.
• Causar un perjudici econòmic, concretat en la disminució del patrimoni o del seu valor.

És necessari fer alguns matisos respecte a la identitat parcial o a la diferència radical, entre els delictes d'apropiació indeguda comesos pels administradors de fet o de dret en una societat, i les administracions deslleials en què les mateixes persones puguin incórrer.

L'administrador se situa en el punt de contacte o confluència entre tots dos cercles i des d'aquesta posició pot desenvolupar diverses i variades conductes. En el cas que procedeixi ajustant-se als paràmetres i normes marcats pels usos i necessitats de la societat que administra, comportant-fidel i lleialment, la seva postura resulta com és lògic atípica.

Tampoc ens trobaríem davant cap figura delictiva en els casos en què l'administrador realitza operacions errònies o de risc que entren dins de les previsions normals de desenvolupament del món mercantil.

Si per contra l'administrador no només incompleix els deures de fidelitat sinó que actua, prevalent-se de les funcions pròpies del seu càrrec, amb la mirada posada en obtenir un benefici propi o de procurar-lo a un tercer, el comportament té els perfils nets d’una administració deslleial.

Aquest benefici propi o de tercer no suposa ingressar en el patrimoni propi béns pertanyents a la societat, essent suficient procurar-se alguna utilitat o avantatge derivat del seu comportament deslleial. La utilitat o avantatge pot tenir qualsevol altra forma o revestir diferents modalitats, com pot ser el proporcionar-li una col·locació o ocupació substancialment retribuïda en altres empreses o activitats que directament o indirectament hagin resultat beneficiades. També es pot parlar de benefici propi quan es busca una posició més avantatjosa dins de l'entramat societari que s'administra.

L'element objectiu contempla la realització material d'aquestes conductes d'administració deslleial a través de la disposició fraudulenta de béns o contraient obligacions amb càrrec a la societat que originen un perjudici econòmicament avaluable als socis dipositants, o titulars de béns, valors o capital que administrin.
Finalment quan l'administrador, prevalent-se com és lògic del seu càrrec i de la seva posició en l'entitat societària, realitza actes materials encaminats a l'adjudicació en benefici i lucre propi de béns pertanyents a la societat, ens trobem amb un típic delicte d'apropiació indeguda absolutament diferenciat de l'administració deslleial.

És, per tant, més greu la conducta de l'administrador que s'apropia dels béns administrats que la de qui els administra deslleialment i causa així un perjudici econòmic a la societat.

Si desitja tenir més informació, el despatx BONET ADVOCAT l’ajudarà a resoldre tots els dubtes i, si ens diposita la seva confiança, es posaran tots els recursos al seu abast per aconseguir el millor resultat en defensa dels seus interessos.