Apropiacio indeguda - Despatx especialitzat en Delictes Econòmics
Advocat especialista en Dret Penal a Girona
Informació bàsica
En aquest tipus penal específic no es requereix l'enriquiment de l'autor, sinó el perjudici patrimonial del titular del patrimoni administrat i no requereix per tant, que els diners distrets s'hagin incorporat al patrimoni de l'autor.
La finalitat d’aquesta figura delictiva és tutelar i protegir el patrimoni de les persones físiques o jurídiques enfront de maniobres d'apropiació o distracció en benefici propi fetes pel responsable, havent-se de distingir d’altres delictes, com pot ser l'administració deslleial, on es reprova una conducta societària que trenca els vincles de fidelitat i lleialtat que uneixen els administradors amb la societat.
L'apropiació indeguda i l'administració deslleial, reuneixen com a únic factor comú, la condició que el subjecte actiu és l'administrador d'un patrimoni que, en el cas de l'administració deslleial ha de ser necessàriament de caràcter social, és a dir, pertànyer a una societat constituïda o en formació. El retret penal que es realitza als autors d'un delicte d'administració deslleial rau essencialment en l'abús de les funcions del seu càrrec, actuant amb deslleialtat, és a dir, sent infidel a les obligacions que com a administrador de fet o de dret li exigeixen per una banda, amb caràcter genèric l'art. 719 del Codi Civil, i d'altra i amb caràcter específic, l'article 127 del text refós de la Llei de Societats Anònimes i altres preceptes anàlegs, que imposen un deure de diligència i lleialtat.
Es tracta d'un delicte que es consuma per la realització de les activitats deslleials i la consegüent originació del perjudici econòmicament avaluat.
Ara bé, no tots els actes dominicals dolosos i il·lícits sobre els diners o, en general, sobre els béns administrats, és a dir, aquells que suposen un abús de les facultats de l'administrador, són apropiacions indegudes, sinó només aquells que, a més, impliquen impossibilitat de complir amb l'obligació de l'administrador de lliurar o retornar el mateix. Aquests són els actes dominicals il·lícits constitutius, alhora, d'apropiació, perquè així els definia l'art. 535 i els segueix definint l'art. 252 del nou Codi Penal, quan es refereix a l'obligació que ha d'imposar el títol pel qual es reben les coses o els diners i, per tant, la que ha d'incomplir el subjecte actiu d'aquest delicte.
Els altres actes il·lícits que no suposin, alhora, la impossibilitat de complir aquesta obligació, encara que impliquin un comportament il·lícit com a amo, no són apropiacions indegudes en sentit penal. Per tant, l'incompliment ha de ser definitiu en el tipus penal d'apropiació indeguda (està clar, d'altra banda, que l'incompliment aquí no es refereix a un mer il·lícit civil, i que el delicte d'apropiació indeguda no és un cas de presó per deutes).
La conclusió pel que fa a la diferència entre les formes típiques d'apropiar i distreure a l'art. 252 és evident: les dues formes típiques exigeixen un comportament il·lícit com a amo i l'incompliment definitiu de l'obligació de lliurar o retornar -o, si es prefereix, la privació definitiva de la propietat - amb el seu dol corresponent, encara que no totes, sinó només la primera, exigeixen l'actuació en benefici propi i, en conseqüència, l'animus rem sibi habendi. La primera forma típica es refereix, per tant, als actes realitzats en benefici del propi patrimoni i la segona als realitzats mitjançant desviació de la cosa o els diners en benefici d'un altre. Apropiar és, doncs, desviar definitivament els béns respecte a la seva fi cap al propi patrimoni; distreure és fer-ho cap el patrimoni d'un altre.
En conseqüència, les disposicions abusives dels béns socials que no impliquin apropiació, és a dir, realitzades sense incompliment definitiu de l'obligació de lliurar o retornar i el seu dol corresponent, tant en benefici propi com de tercer són totalment en sentit jurídic penal actes d'administració deslleial i, per tant, menys greus que els d'apropiació indeguda.
Si desitja tenir més informació, el despatx BONET ADVOCAT l’ajudarà a resoldre tots els dubtes i, si ens diposita la seva confiança, es posaran tots els recursos al seu abast per aconseguir el millor resultat en defensa dels seus interessos.
Què podem fer per Vostè
• Sabem ESCOLTAR. Tenim clar que no es poden aconseguir els objectius que el client busca sense ser receptius amb el que ens vol comunicar.
• No deixem de PENSAR. Tenim imaginació, recursos i experiència, i amb el conjunt de tot això aconseguim trobar la millor solució davant les diferents alternatives que es poden plantejar.
• Acostumem a GUANYAR. Garantir un resultat és enganyar al client. Nosaltres tenim els coneixements necessaris i una inqüestionable determinació per defensar els interessos dels nostres clients amb el propòsit d’aconseguir el millor resultat.
El despatx BONET ADVOCAT li ofereix la màxima implicació amb el mínim cost; una constant preocupació pel seu problema; una informació continuada del cas; celeritat en la resposta; eficàcia en la comunicació; i una avaluació honesta del risc, doncs el problema del client mai pot acabar essent un negoci pel professional. El seu problema passarà a ser el nostre i junts el resoldrem.
Truqui’ns i ho comprovarà.